TOT PREPARAT PER DEMÀ!!

Tothom preparat per a la vaga de demà?

Si tens qualsevol problema, tant amb l’empresa com durant els actes de la vaga, el sindicat estarà obert durant tot el matí. A més, comptarem amb la presència del nostre jurista, que et podrà assessorar i ajudar en tot allò que necessitis.

Si no et pots desplaçar fins al sindicat, també t’atendrem per telèfon.

ASSEMBLEA INFORMATIVA DEL PERSONAL DE L’HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA

Organitzem i pensem sobre la vaga de l’11N

El personal sanitari també patim les pujades dels lloguers, la pèrdua de poder adquisitiu, l’increment exorbitant del preu de la vida i l’elevadíssima inflació, llargues jornades.

També necessitarem una jubilació i pensió dignes.

Per tot això, convoquem una assemblea el 03/11 a les 11h i a les 19h per veure quines iniciatives, accions i mobilitzacions podem pensar i sumar-nos per donar suport a la vaga com a personal sanitari.

VIURE ENS COSTA LA VIDA

Fa anys que vivim una ofensiva sostinguda contra les condicions de vida de la classe treballadora. Treballar ja no garanteix viure amb dignitat, cobrar un salari no assegura accedir a un habitatge digne. La productivitat millora, però la jornada laboral es manté. Els beneficis empresarials baten rècords, però els salaris queden estancats. El PIB puja, però la precarietat s’estén.
L’habitatge s’ha convertit en un bé inaccessible per a molts de nosaltres: avui, el cost mitjà per accedir a una llar supera el 50% dels ingressos. Mentre els grans especuladors concentren cada cop més propietats, les treballadores som condemnades a uns lloguers impagables, a viure endeutats, a patir pisos en mal estat o a no poder-nos independitzar.

Aquesta ofensiva no s’atura en l’habitatge i els salaris, també s’estén sobre els serveis públics que sostenen la vida quotidiana. El sistema sanitari i l’educació pública pateixen un procés de desmantellament progressiu: infrafinançament crònic, precarització de les plantilles i processos creixents d’externalització, mentre el negoci privat guanya terreny. Mentrestant, els diners públics es dediquen a l’augment de la despesa militar per lliurar guerres que fan pujar encara més els preus.
Ens diuen que aquesta és la legislatura de l’habitatge, o que l’economia va millor que mai. Però, a la realitat, els treballadors no hem notat res de tot això i seguim patint per viure dignament.
Però els últims mesos també hem viscut coses esperançadores. La comunitat educativa ha fet vagues històriques. La pagesia ha aconseguit paralitzar autopistes i ports per dir prou. I les manifestacions per l’habitatge han aconseguit obligar els governs a fer lleis que no volien fer. Aquests mesos hem vist com només lluitant podem aconseguir millorar les nostres vides. Ara és l’hora de redoblar la lluita.

Per això exigim:
1. Baixada dels preus de lloguer
El preu del lloguer no el pot fixar el mercat. Per això cal reformar l’índex de referència dels preus del lloguer i vincular-ho als salaris.
2. Prohibició de desnonaments sense alternativa i contractes indefinits
Cal garantir les condicions mínimes d’estabilitat residencial com a condició per tenir una seguretat material. Per això reclamem la prohibició de tots els desnonaments en casos de persones vulnerables i sense alternativa residencial i que els contractes de lloguer esdevinguin indefinits.
3. Expropiació d’habitatges de bancs i fons volotors
Cal recuperar els habitatges dels grans especuladors i posar-los sota control públic, com també prohibir les compres especulatives per evitar-ne l’acaparament.
4. Construcció d’un parc públic d’habitatge
Cal construir un veritable parc públic d’habitatge, finançat mitjançant un impost especial al rendisme. Cal també assegurar que sigui totalment públic, eliminant els topalls d’ingressos mínim per accedir-hi.
5. Reconeixement dels drets sindicals
Els drets s’han de garantir a través de l’autoorganització dels treballadors. Per això cal reconèixer els drets sindicals en matèria d’habitatge, incloent-hi el dret a la negociació col·lectiva, a la representació sindical i a la vaga de lloguers quan esdevinguin situacions d’incompliment per part de la propietat.
6. Augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.600€ i Pensió mínima igual al SMI.
El salari mínim ha de garantir condicions de vida dignes. Avui no ho fa.
7. Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals que els convenis sempre podran pactar la seva reducció.
Reduir la jornada significa repartir el treball i combatre l’atur, millorar la salut, la qualitat de vida i la conciliació.
8. Increment dels salaris amb la pèrdua efectiva de poder adquisitiu.
Per una part molt important de la població treballadora, el lloguer o hipoteca absorbeixen entre el 40% i el 60% dels ingressos, però la seva ponderació en l’IPC és insuficient, generant una distorsió entre inflació oficial i cost real de la vida.
9. Defensa de tots els serveis públics.

Ni salaris per terra ni habitatge pels núvols.

CNT PONENT ES SUMA A LA VAGA GENERAL EL DIA 11 DE NOVEMBRE

SOM-HI TOTES! CAP A LA VAGA GENERAL

ENS COSTA LA VIDA!

Mentre, els sindicats majoritaris, seuen amb la patronal a negociar engrunes i la classe treballadora cada cop és més pobra CNT ponent es suma a aquesta l’iniciativa.

El tema econòmic hi és en qualsevol de les reivindicacions de qualsevol sector, és un problema transversal, és necessari convocar una vaga general, hi ha motius més que suficients per fer-la, totes som afectades, totes tenim dret a un habitatge digne, a una jornada de treball inferior i a un salari que ens permeti viure amb condicions dignes.

MÉS INFO A:

https://enscostalavida.org

Garrotada judicial a AIXA

La sentència 2357/2026 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat de manera radical totes i cadascuna de les argumentacions de Can Mansana en el seu intent d’il·legalitzar la vaga de la Secció Sindical de la CNT que dura ja 8 mesos.

Les mobilitzacions s’han succeït pràcticament de manera ininterrompuda des de l’inici de la Vaga el passat 13 d’Agost, en demanda d’actualitzacions salarials incomplertes, millores en matèria de seguretat i d’estabilitat laboral, gràcies a la Caixa de Resistència del sindicat CNT.

La recent sentència 2357/2026 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat totes les argumentacions per les quals l’empresa Can Mansana, dirigida per l’empresària Dolors Codina Reina, pretenia il·legalitzar la Vaga de la Secció Sindical de la CNT, única representació dels treballadors en la citada empresa. Una sentència contundent que desmunta amb detall les argumentacions de l’empresa, que la CNT qualifica de “absurdes i impròpies del més mínim coneixement en matèria laboral”, que pretenien no reconèixer el Conveni Col·lectiu del Sector com a manera de pagar salaris més baixos de l’estipulat.

La Vaga, que dura ja 8 mesos, ha motivat mobilitzacions, protestes i reunions de tota mena, en les quals la major part de la plantilla de Ca Mansana exigeix el respecte als drets laborals més bàsics i que s’acabi la precarietat en els treballs d’Arqueologia, un sector castigat per la precarietat i les males praxis d’algunes empreses.

🔥

Crònica de la vaga a favor de Palestina

Des de primera hora del matí, un piquet impulsat pel Comitè en Solidaritat amb Palestina de Lleida, amb el suport de sindicats com CNT, CGT i a la Intersindical, va recórrer comerços i institucions per exigir que trenquessin qualsevol relació comercial o institucional amb Israel.

Més tard es va tallar el Passeig de Ronda, en tots dos sentits, a l’alçada del Carrefour. Els piquets van bloquejar l’accés al centre comercial, vinculat comercialment amb Israel.

El punt culminant va arribar al vespre, amb una manifestació que va reunir centenars de persones i va avançar amb un ambient carregat d’emoció i denúncia.

Durant l’acte es van cremar dos ninots que representaven Pedro Sánchez i Benjamin Netanyahu, un gest simbòlic per denunciar la responsabilitat política en el conflicte.

Aquesta manifestació va posar punt final a un dia intens, amb un seguiment laboral limitat però una presència al carrer molt notable.