El primer de maig va començar a primera hora del matí amb una lliuta reivindicativa a NH hotels per exigir la readmisió de dos companyes, dos treballadors de la Secció Sindical de NH Hotels de CNT Barcelona, acomiadats únicament per la seva labor sindical en l’empresa.
A Lleida vam tornar a demostrar que, malgrat els intents constants de desmobilització i la precarització generalitzada, la classe treballadora no està disposada a callar.
A les 11 més de mig centenar de persones es van trobar a la Plaça del Treball, punt tradicional de sortida de les mobilitzacions obreres a la ciutat.
Durant la marxa, vam denunciar la pèrdua de poder adquisitiu, els abusos empresarials, la complicitat d’unes institucions que, massa sovint, legislen a favor del capital i el deteriorament dels serveis públics, especialment en àmbits com la sanitat i l’educació. Vam remarcar que aquestes problemàtiques no són fruit de circumstàncies puntuals, sinó del que considerem un model econòmic que afavoreix la desigualtat i que posa els interessos empresarials per davant de les necessitats socials.
Durant el parlament a la plaça Sant Joan vam insistir en la necessitat de recuperar la força col·lectiva, fomentar l’autogestió i reforçar la solidaritat entre treballadores. Van reclamar salaris dignes, una reducció real de la jornada laboral i polítiques que garanteixin una vida materialment sostenible per a tothom.
Volem deixar clar que la lluita sindical no es limita al Primer de Maig, sinó que ha de ser constant i organitzada per fer front als reptes actuals. Només a través de la mobilització i l’acció directa es podran defensar i ampliar els drets laborals i socials.
Si el capital ens vol dòcils, ens trobarà organitzades.
