XARXA DE SUPORT PER LA REGULARITZACIÓ A LLEIDA

CNT Ponent s’ha sumat a la Xarxa per la Regularització a Lleida juntament amb una vintena d’entitats i associacions del territori.

Avui, a la roda de premsa, s’han realitzat les següents reclamacions a l’Estat davant l’entrada en vigor del Reial Decret 316/2026 que aprova el procés de regularització extraordinària:

  1. Crida al voluntariat i formació
    Per garantir que ningú es quedi enrere, fem una crida a la ciutadania a sumar-se al projecte.
    Comptarem amb l’acompanyament de l’advocada Sonia Martínez (Comissió de Drets Humans), especialista en estrangeria, per formar el personal voluntari en l’acompanyament tècnic de les sol·licituds.
  2. Una conquesta social davant la precarietat
    Valorem la regularització com una mesura imprescindible per garantir drets i dignitat a les persones que avui viuen i treballen en situació administrativa irregular. Durant anys han estat sotmeses a condicions precàries -jornades abusives i salaris per sota de la llei- sota un marc administratiu que ha facilitat l’explotació. Aquesta regularització és clau per capgirar aquesta realitat i permetre als nostres veïns i veïnes l’accés a contractes i drets laborals plens.
    Aquesta fita és el resultat d’anys de lluita sostinguda del moviment migrant i la plataforma Regularización Ya, que a través de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i milers de signatures, ha aconseguit portar aquesta demanda al Congrés. És una victòria de la organització col·lectiva que situa les persones migrades com a agents socials i polítics.
    Tanmateix, la regularització no és el punt final. A Lleida, afrontem una crisi estructural de l’habitatge i un racisme immobiliari que es manifesta amb cruesa, especialment durant la campanya de la fruita. Sense un sistema estable d’allotjament, correm el risc de tenir una «integració administrativa» al mercat laboral però sense una integració material real: treballadors amb papers però sense casa. Per a nosaltres, la lluita per la regularització i pel dret a l’habitatge són inseparables.
  3. El risc d’una integració a mitges: Habitatge i precarietat
    A Lleida, la regularització corre el risc de quedar-se en una «integració administrativa» si no s’aborda la crisi estructural de l’habitatge i el racisme immobiliari que patim. No podem acceptar un model de «treballadors amb papers però sense casa». Especialment a la campanya de la fruita, on la manca d’allotjament estable segueix sent una vergonya institucional. La lluita pels papers i pel dret a l’habitatge són, per a nosaltres, indestriables.
  4. Col·lapse i criminalització a l’OMAC: L’informe de vulnerabilitat com a barrera
    Denunciem el col·lapse institucional que s’està vivint a Lleida, especialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OMAC). La necessitat d’obtenir un informe de vulnerabilitat ha esdevingut una nova carrera d’obstacles:
    ● Cues kilomètriques i traves a l’empadronament: L’OMAC ja arrossegava una saturació crònica i una política d’empadronament que sovint contravé la llei estatal, posant dificultats injustificades a les persones migrades.
    ● Presència policial intimidatòria: Rebutgem frontalment la presència de furgons i cotxes policials davant les cues de persones que només busquen tramitar la seva documentació. Aquesta imatge criminalitza el col·lectiu i genera un clima de por i desesperació totalment injustificat en un procés de reconeixement de drets.
    ● Paradoxa administrativa: Tot i que algunes entitats ja estem habilitades per emetre informes, la manca de directrius oficials de com gestionar-los obliga les persones a dependre d’uns serveis socials desbordats, convertint la burocràcia en una eina de selecció i exclusió.
  5. Exigències a l’administració
    Davant d’aquesta situació d’urgència, exigim:
    ● Celeritat en els protocols: El reconeixement immediat de la capacitat de les entitats acreditades per emetre els informes i evitar així el pas obligatori per una administració local col·lapsada.
    ● Fi de la criminalització: La retirada de la vigilància policial desproporcionada en els punts d’atenció ciutadana. La regularització és un procés administratiu i de drets humans, no un problema d’ordre públic.
    ● Transparència al Subdelegat del Govern: Una dotació real de recursos humans i tècnics per a tota la demarcació de Lleida.
  6. Compromís d’acompanyament i punts d’atenció
    La Xarxa de Suport referma el seu compromís amb les següents accions:
    ● Fiscalització a Lleida: Demanem al Subdelegat del Govern transparència i dotació real de punts d’informació públics.
    ● Atenció directa: Les entitats acreditades oferirem assessorament, expedició d’informes de vulnerabilitat i tramitació d’expedients els dilluns i divendres a la tarda.
    ● Tolerància zero al frau: Denunciarem qualsevol mala pràctica de tramitadors privats que s’aprofitin de la desinformació.

PER TOT AIXÒ CNT PONENT SERÀ PUNT D’INFORMACIÓ SOBRE EL PROCÈS EL TERCER DILLUNS DE CADA MES DE 17:30 A 19:30 FINS QUE FINALITZI EL PROCÈS DE REGULARITZACIÓ AL NOSTRE LOCAL

Si vols ser voluntari en aquest procés posa’t en contacte amb nosaltres a través del telèfon o del email.

Altres punt d’informació:

DILLUNS I DIVENDRES: Ateneu Cooperatiu La Baula

DILLUNS DIA 20: A les 18:30 a la petanca del Centre Cívic de Balàfia

NI DELITO NI INDULTO: ORGANIZACIÓN Y LUCHA

El indulto concedido a las compañeras conocidas como Las Seis de La Suiza no es un gesto de generosidad del poder. Es el resultado directo de la lucha.

Durante años, seis sindicalistas fueron perseguidas, juzgadas y encarceladas por hacer lo que siempre ha hecho el movimiento obrero: organizarse frente a la explotación y defender a una trabajadora que denunciaba acoso y vulneración de derechos laborales. Por ello fueron condenadas a tres años y medio de prisión en un proceso que ha puesto en cuestión los límites mismos de la acción sindical.

Entraron en prisión. Y no lo hicieron solas.

Detrás había una organización, la CNT, que no abandonó a las suyas, y cientos de miles de personas que llenaron las calles, sostuvieron cajas de resistencia, difundieron el caso y señalaron la injusticia. Hubo movilizaciones, pronunciamientos sindicales, apoyo social y presión política constante durante meses, reclamando una solución que la justicia negaba.

Agradecemos el gesto del indulto parcial (las penas económicas siguen en pie) propuesto por el Gobierno pero llega tarde. Llega después del castigo. Llega después de intentar convertir la solidaridad en delito.

Pero que nadie se equivoque: si hoy están fuera, no es por la benevolencia del Gobierno, sino por la fuerza colectiva de la clase trabajadora organizada.

Este caso ha demostrado algo fundamental: que el sindicalismo que molesta, el que señala al patrón, el que no negocia la dignidad, sigue siendo perseguido. Y precisamente por eso, sigue siendo necesario.

Frente a quienes quieren un sindicalismo dócil, institucionalizado y sin conflicto, la experiencia de La Suiza reafirma lo contrario: el anarcosindicalismo, basado en la acción directa, el apoyo mutuo y la solidaridad, no solo sigue vigente, sino que es más útil que nunca.

Porque cuando tocan a una, respondemos todas. Porque sin organización no hay defensa. Porque ningún derecho se ha conquistado sin lucha.

Hoy celebramos que nuestras compañeras estén fuera.
Pero no olvidamos: nunca debieron entrar.


Solidaridad, organización y lucha.

Varela aquest diumenge a Balaguer

Josep Pàmies és conegut per la seva defensa dels remeis naturals, la lluita contra els transgènics, les vacunes i moltes altres causes que es consideren alternatives. Però el que mai ens hauríem imaginat és que entre aquestes “altres coses” hi acabaríem trobantel neonazisme.

Pàmies ha convidat Pedro Varela,conegut per la seva trajectòria vinculada al neonazisme, al 19è Congrés deCiència i Esperit, que se celebrarà els dies 22 i 23 de novembre a Balaguer.

Varela ha estat membre de CEDADE, una organització d’extrema dreta, i fundadorde la llibreria Europa, dedicada a la difusió d’ideologia feixista i antisemita.Des de l a CNT Ponent volem expressar la nostra més absoluta indignació i el nostre rebuig frontal a qualsevol persona o col·lectiu que doni veu, espai o legitimitat al nazisme.

No tolerarem que es normalitzi l’odi, el racisme ni el revisionismehistòric sota cap pretext .

El feixisme no és opinió: és violència.

MANIFESTA EL TEU REBUITG!

L’1 de maig a Lleida

Un any més, la classe treballadora ens reunim per recordar, en primer lloc, als Màrtirs de Chicago. Sindicalistes anarquistes condemnats a mort al maig de 1886, com a mesura repressiva arran d’uns altercats produïts l’1 de maig d’aquell mateix any, en una vaga per exigir la jornada de 8 hores. Avui és un dret laboral, gairebé arreu del món

També volem recordar la vaga de la Canadenca, protagonitzada per la CNT, on la solidaritat obrera va prendre la flama que duria a la classe obrera a una de les lluites més llargues i importants de la nostra història, on després de més de 40 dies, es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores, reconeguda pel Reial Decret de 3 d’abril de 1919.

L’1 de maig és una data important per tots i totes les que creiem que l’explotació de l’home per l’home és just això: Una explotació.

De la mateixa manera que parlem d’explotació agrícola, fent referència a la terra, quan es treballa en ella per obtenir uns beneficis, reivindiquem el dret a anomenar explotació al fet d’utilitzar persones per un benefici personal, per part dels empresaris.

En el món laboral hi ha dues forces clarament marcades. Per una banda està l’empresari, que crea l’empresa capitalista amb l’objectiu d’obtenir uns beneficis econòmics, i, per l’altra, les persones treballadores, que treballen per poder obtenir una remuneració que els hi permeti viure, de la forma més digna possible.

És, per tant, inevitable, que cada part busqui el seu millor benestar —apareixent el conflicte—, i, nosaltres, que estem a l’altra banda d’on està l’empresari, busquem que se’ns respectin els nostres Drets.

Els Drets com a persones i els Drets com a persones treballadores. Volem disposar de temps i economia per poder gaudir de la vida, perquè volem treballar per viure, i orgullosos i orgulloses, però no volem viure per treballar. I volem treballar amb unes condicions dignes, segures, sense por a perdre la vida en els nostres lloc de treball. Sense por a alçar la veu quan vivim una injustícia. I sense por a arribar a la feina perquè estem sent assetjats.

No volem més 6 de la Suiza.

Les 6 de la Suiza són sis companyes algunes del nostre sindicat que, per alçar la veu, per dir prou, per exercir el recolzament mutu, en definitiva, per fer sindicalisme combatiu, mobilitzant a la societat més propera per solidaritzar-se amb una denuncia de assetjament sexual a la feina, han estat condemnades a més de 3 anys de presó.

Aprofitem des d’aquí, per cridar que no estan soles. Que fer sindicalisme no és delicte. Aquesta repressió al dret de fer sindicalisme no pot quedar impune.

Seguim i seguirem aquí, lluitant en el dia a dia, en el nostre entorn laboral i social i, us podem assegurar que allò que hem obtingut no ens ho ha regalat ningú, ni politics ni molt menys aquells amb poder economic, es el fruit de la nostra lluita. Continuem lluitan i recollirem els fruits.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA

VISCA LA CNT.

VISCA LA LLUITA DE LA DONA TREBALLADORA!! 🟣⚫️

🟣⚫️ Creadores d’un mon nou 🟣⚫️

Per a la CNT la lluita sindical és indissoluble de la lluita feminista, de la mateixa manera que el sistema capitalista és indissoluble del patriarcat.
La dona treballadora està creant un món nou en aquest instant, enfront d’un sistema que s’autodevora. Des de la CNT treballem diàriament per a ser una eina útil en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat i contribuir així a les legítimes aspiracions d’emancipació femenina.

ZERO IMPUNITAT CONTRA LES AGRESSIONS!

Ahir un company Va estar víctima d’una agressió per part dels cossos de repressió al servei de l’Estat Espanyol durant la concentració a la Subdelegació del Govern.

En el transcors de les càrregues policials un agent va donar un cop de porra al cap a un company, provocant-li una obertura de cap que va haver d’estar pal·liada amb 6 grapes.

A banda de ser còmplices de la repressió, l’actuació de l’agent va estar fora de la llei, doncs en comptes de carregar amb la porra a les cuixes, va propinar un cop directe contra el cap de la víctima.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA! CAP RESPECTE PER QUI EXERCEIX LA REPRESSIÓ!

La imagen puede contener: una o varias personasLa imagen puede contener: 1 persona