XARXA DE SUPORT PER LA REGULARITZACIÓ A LLEIDA

CNT Ponent s’ha sumat a la Xarxa per la Regularització a Lleida juntament amb una vintena d’entitats i associacions del territori.

Avui, a la roda de premsa, s’han realitzat les següents reclamacions a l’Estat davant l’entrada en vigor del Reial Decret 316/2026 que aprova el procés de regularització extraordinària:

  1. Crida al voluntariat i formació
    Per garantir que ningú es quedi enrere, fem una crida a la ciutadania a sumar-se al projecte.
    Comptarem amb l’acompanyament de l’advocada Sonia Martínez (Comissió de Drets Humans), especialista en estrangeria, per formar el personal voluntari en l’acompanyament tècnic de les sol·licituds.
  2. Una conquesta social davant la precarietat
    Valorem la regularització com una mesura imprescindible per garantir drets i dignitat a les persones que avui viuen i treballen en situació administrativa irregular. Durant anys han estat sotmeses a condicions precàries -jornades abusives i salaris per sota de la llei- sota un marc administratiu que ha facilitat l’explotació. Aquesta regularització és clau per capgirar aquesta realitat i permetre als nostres veïns i veïnes l’accés a contractes i drets laborals plens.
    Aquesta fita és el resultat d’anys de lluita sostinguda del moviment migrant i la plataforma Regularización Ya, que a través de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i milers de signatures, ha aconseguit portar aquesta demanda al Congrés. És una victòria de la organització col·lectiva que situa les persones migrades com a agents socials i polítics.
    Tanmateix, la regularització no és el punt final. A Lleida, afrontem una crisi estructural de l’habitatge i un racisme immobiliari que es manifesta amb cruesa, especialment durant la campanya de la fruita. Sense un sistema estable d’allotjament, correm el risc de tenir una «integració administrativa» al mercat laboral però sense una integració material real: treballadors amb papers però sense casa. Per a nosaltres, la lluita per la regularització i pel dret a l’habitatge són inseparables.
  3. El risc d’una integració a mitges: Habitatge i precarietat
    A Lleida, la regularització corre el risc de quedar-se en una «integració administrativa» si no s’aborda la crisi estructural de l’habitatge i el racisme immobiliari que patim. No podem acceptar un model de «treballadors amb papers però sense casa». Especialment a la campanya de la fruita, on la manca d’allotjament estable segueix sent una vergonya institucional. La lluita pels papers i pel dret a l’habitatge són, per a nosaltres, indestriables.
  4. Col·lapse i criminalització a l’OMAC: L’informe de vulnerabilitat com a barrera
    Denunciem el col·lapse institucional que s’està vivint a Lleida, especialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OMAC). La necessitat d’obtenir un informe de vulnerabilitat ha esdevingut una nova carrera d’obstacles:
    ● Cues kilomètriques i traves a l’empadronament: L’OMAC ja arrossegava una saturació crònica i una política d’empadronament que sovint contravé la llei estatal, posant dificultats injustificades a les persones migrades.
    ● Presència policial intimidatòria: Rebutgem frontalment la presència de furgons i cotxes policials davant les cues de persones que només busquen tramitar la seva documentació. Aquesta imatge criminalitza el col·lectiu i genera un clima de por i desesperació totalment injustificat en un procés de reconeixement de drets.
    ● Paradoxa administrativa: Tot i que algunes entitats ja estem habilitades per emetre informes, la manca de directrius oficials de com gestionar-los obliga les persones a dependre d’uns serveis socials desbordats, convertint la burocràcia en una eina de selecció i exclusió.
  5. Exigències a l’administració
    Davant d’aquesta situació d’urgència, exigim:
    ● Celeritat en els protocols: El reconeixement immediat de la capacitat de les entitats acreditades per emetre els informes i evitar així el pas obligatori per una administració local col·lapsada.
    ● Fi de la criminalització: La retirada de la vigilància policial desproporcionada en els punts d’atenció ciutadana. La regularització és un procés administratiu i de drets humans, no un problema d’ordre públic.
    ● Transparència al Subdelegat del Govern: Una dotació real de recursos humans i tècnics per a tota la demarcació de Lleida.
  6. Compromís d’acompanyament i punts d’atenció
    La Xarxa de Suport referma el seu compromís amb les següents accions:
    ● Fiscalització a Lleida: Demanem al Subdelegat del Govern transparència i dotació real de punts d’informació públics.
    ● Atenció directa: Les entitats acreditades oferirem assessorament, expedició d’informes de vulnerabilitat i tramitació d’expedients els dilluns i divendres a la tarda.
    ● Tolerància zero al frau: Denunciarem qualsevol mala pràctica de tramitadors privats que s’aprofitin de la desinformació.

PER TOT AIXÒ CNT PONENT SERÀ PUNT D’INFORMACIÓ SOBRE EL PROCÈS EL TERCER DILLUNS DE CADA MES DE 17:30 A 19:30 FINS QUE FINALITZI EL PROCÈS DE REGULARITZACIÓ AL NOSTRE LOCAL

Si vols ser voluntari en aquest procés posa’t en contacte amb nosaltres a través del telèfon o del email.

Altres punt d’informació:

DILLUNS I DIVENDRES: Ateneu Cooperatiu La Baula

DILLUNS DIA 20: A les 18:30 a la petanca del Centre Cívic de Balàfia

Crònica de la vaga a favor de Palestina

Des de primera hora del matí, un piquet impulsat pel Comitè en Solidaritat amb Palestina de Lleida, amb el suport de sindicats com CNT, CGT i a la Intersindical, va recórrer comerços i institucions per exigir que trenquessin qualsevol relació comercial o institucional amb Israel.

Més tard es va tallar el Passeig de Ronda, en tots dos sentits, a l’alçada del Carrefour. Els piquets van bloquejar l’accés al centre comercial, vinculat comercialment amb Israel.

El punt culminant va arribar al vespre, amb una manifestació que va reunir centenars de persones i va avançar amb un ambient carregat d’emoció i denúncia.

Durant l’acte es van cremar dos ninots que representaven Pedro Sánchez i Benjamin Netanyahu, un gest simbòlic per denunciar la responsabilitat política en el conflicte.

Aquesta manifestació va posar punt final a un dia intens, amb un seguiment laboral limitat però una presència al carrer molt notable.

AVUI NO POTS FALTAR!!!

T’imagines acabar a presó per intentar millorar les teves condicions laborals o per practicar solidaritat entre treballadores?
6 treballadores de la CNT de Xixón, han sigut condemnades a 3 anys i 6 mesos de presó i empresonades fa unes setmanes.


¿Per què?
El 2017 una treballadora embarassada, de la pastisseria “La Suiza” acut al sindicat de CNT Xixon a denunciar la seva situació laboral: jornades abusives, baix salari i assetjament per part del seu cap.

El sindicat intenta negociar i davant la negativa de l’empresa, realitza concentracions o
piquets pacífics a la porta del negoci. Aquesta, que es traspassava des de feia un any, denuncia a
les sindicalistes i a la treballadora demanant penes de presó e indemnització al·legant haver
hagut de tancar el negoci a causa de l’acció sindical. El Jutge Lino Rubio conegut per altres casos
de repressió sindical com el de Naval Gijón o per empresonar antimilitaristes en anys d’insubmissió al servei militar ha decidit empresonar-les fent cas omís de la fiscalia que demanava
la suspensió de condemna.

¿Quin és l’estat actual?
Es va fer un recurs a Estrasburg que està pendent de resolució i a causa de la demora en aquests
processos, com a mesura per intentar frenar l’entrada imminent a presó, un dels advocats que
portava el cas amb el suport de diverses organitzacions com ara CNT, CGT, Intersindical, UGT,
CCOO etc.
Sense esperar resposta a l’indult el jutge va dictar l’ingrés el 10 de juliol, data en la qual van
entrar voluntàriament a presó. El 18 de juliol se’ls va concedir el Tercer grau que és com estan
fins avui.
¿Per què té tant ressò aquest cas?
6 treballadores han entrat a la presó i el seu únic delicte ha sigut denunciar la seva situació laboral
participant en concentracions informatives, vaja, per fer acció sindical.
Aquesta sentència és un atac contra tota la classe treballadora, crea un precedent de
criminalització cap a les protestes pacífiques, piquets informatius i coarta l’acció sindical.
Sentències com aquesta evidencien que a l’Estat espanyol es persegueix l’exercici de les
llibertats sindicals. Davant l’augment de les lluites obreres i el creixement del sindicalisme
combatiu, i l’anarcosindicalisme en particular, aquest torna a treure les urpes endurint les lleis repressives
ja existents i executant sentències exemplaritzants amb l’únic objectiu d’expandir la por entre
els treballadors.

Més casos de repressió sindical actual a l’Estat espanyol:

Mentre empresonaven a les 6 de la Suiza els treballadors del metall a Cadis sortien a lluitar de

forma decidida en una vaga indefinida defensant els seus drets en la negociació del conveni que

els aplica i eren durament reprimits amb càrregues policials i saldant-se en 24 detencions i

empresonaments provisionals amb la petició d’abundants i desproporcionades fiances de

Milers d’euros.

Recent és també la demanda a 7 integrants del comitè de vaga de l’empresa Acerinox que han

sigut denunciats per l’empresa amb el recolzament d’alguns sindicats on demanen il·legalització

de la passada vaga així com indemnització de 28 milions d’euros per les pèrdues derivades de l’atur.

El nostre posicionament:

Nosaltres mai podrem celebrar com una victòria total ni l’indult ni el tercer grau,

doncs crea un greu precedent per als que vindran després. Parlem clar: Les 6 de la

Suiza mai haurien d’haver-se assegut al banc dels acusats. Ni elles, ni

la resta de presos i preses polítiques que resisteixen a les presons de l’Estat

espanyol.

Per aquest motiu, les organitzacions convocants – conscients que l’empresonament

de les 6 de la Suiza és un atac contra tota la classe treballadora – ens unim en

defensa dels nostres drets i llibertats i contra la repressió al sindicalisme i el

moviment obrer i popular en general.

Davant els seus atacs repressius contra la classe obrera, només podem unir-nos i

organitzar-nos per lluitar per una Amnistia Total que arrenqui de les presons a

tots i totes les preses polítiques, del dret pel qual hagi lluitat o els mitjans

de lluita que hagi emprat. A més a més, la lluita per l’Amnistia Total que suposa

una sortida col·lectiva, ha d’anar lligada a la lluita per la derogació de totes les lleis

Repressives que utilitzen per condemnar-nos i empresonar-nos. Què els hi quedi ben

clar als capitalistes i a l’Estat que defensa els seus interessos: Per molta repressió i

patiment que ens imposin no podran amb els nostres anhels d’acabar amb un sistema

que només beneficia a una minoria que s’enriqueix a costa de la nostra suor i la nostra

misèria. Nosaltres sense ells ho som tot, ells sense nosaltres no són res, ningú. No

defallirem, perquè ens hi va la vida!

PER UNES LLIBERTATS SINDICALS PLENES I CONTRA LA REPRESSIÓ:

LLIBERTAT 6 DE LA SUIZA, AMNISTIA TOTAL!

ABSOLUCIÓ TREBALLADORS DEL METALL DE CADIS!

Llibertat 6 de la Suiza

La Plataforma Antirepressiva i la CNT de Ponent, iniciem una campanya de suport amb les 6 de la Suiza. En qualsevol moment, poden empresonar-les 3 anys i mig per defensar a una treballadora. 

Per unes llibertats sindicals plenes: AMNISTIA TOTAL

El seu únic delicte va ser participar en protestes i piquets en solidaritat amb una treballadora acomiadada de forma improcedent per haver denunciat l’explotació laboral i l’assetjament sexual que patia per part del seu patró, que l’humiliava i l’obligava a agafar sacs amb molt pes mentre estava embarassada.

Sentències com aquesta evidencien que a l’estat espanyol és delicte l’organització obrera, la solidaritat entre treballadors i exercir els drets sindicals. L’empresonament de les «6 de la Suiza» és un atac contra tota la classe treballadora!!