VIURE ENS COSTA LA VIDA

Fa anys que vivim una ofensiva sostinguda contra les condicions de vida de la classe treballadora. Treballar ja no garanteix viure amb dignitat, cobrar un salari no assegura accedir a un habitatge digne. La productivitat millora, però la jornada laboral es manté. Els beneficis empresarials baten rècords, però els salaris queden estancats. El PIB puja, però la precarietat s’estén.
L’habitatge s’ha convertit en un bé inaccessible per a molts de nosaltres: avui, el cost mitjà per accedir a una llar supera el 50% dels ingressos. Mentre els grans especuladors concentren cada cop més propietats, les treballadores som condemnades a uns lloguers impagables, a viure endeutats, a patir pisos en mal estat o a no poder-nos independitzar.

Aquesta ofensiva no s’atura en l’habitatge i els salaris, també s’estén sobre els serveis públics que sostenen la vida quotidiana. El sistema sanitari i l’educació pública pateixen un procés de desmantellament progressiu: infrafinançament crònic, precarització de les plantilles i processos creixents d’externalització, mentre el negoci privat guanya terreny. Mentrestant, els diners públics es dediquen a l’augment de la despesa militar per lliurar guerres que fan pujar encara més els preus.
Ens diuen que aquesta és la legislatura de l’habitatge, o que l’economia va millor que mai. Però, a la realitat, els treballadors no hem notat res de tot això i seguim patint per viure dignament.
Però els últims mesos també hem viscut coses esperançadores. La comunitat educativa ha fet vagues històriques. La pagesia ha aconseguit paralitzar autopistes i ports per dir prou. I les manifestacions per l’habitatge han aconseguit obligar els governs a fer lleis que no volien fer. Aquests mesos hem vist com només lluitant podem aconseguir millorar les nostres vides. Ara és l’hora de redoblar la lluita.

Per això exigim:
1. Baixada dels preus de lloguer
El preu del lloguer no el pot fixar el mercat. Per això cal reformar l’índex de referència dels preus del lloguer i vincular-ho als salaris.
2. Prohibició de desnonaments sense alternativa i contractes indefinits
Cal garantir les condicions mínimes d’estabilitat residencial com a condició per tenir una seguretat material. Per això reclamem la prohibició de tots els desnonaments en casos de persones vulnerables i sense alternativa residencial i que els contractes de lloguer esdevinguin indefinits.
3. Expropiació d’habitatges de bancs i fons volotors
Cal recuperar els habitatges dels grans especuladors i posar-los sota control públic, com també prohibir les compres especulatives per evitar-ne l’acaparament.
4. Construcció d’un parc públic d’habitatge
Cal construir un veritable parc públic d’habitatge, finançat mitjançant un impost especial al rendisme. Cal també assegurar que sigui totalment públic, eliminant els topalls d’ingressos mínim per accedir-hi.
5. Reconeixement dels drets sindicals
Els drets s’han de garantir a través de l’autoorganització dels treballadors. Per això cal reconèixer els drets sindicals en matèria d’habitatge, incloent-hi el dret a la negociació col·lectiva, a la representació sindical i a la vaga de lloguers quan esdevinguin situacions d’incompliment per part de la propietat.
6. Augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.600€ i Pensió mínima igual al SMI.
El salari mínim ha de garantir condicions de vida dignes. Avui no ho fa.
7. Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals que els convenis sempre podran pactar la seva reducció.
Reduir la jornada significa repartir el treball i combatre l’atur, millorar la salut, la qualitat de vida i la conciliació.
8. Increment dels salaris amb la pèrdua efectiva de poder adquisitiu.
Per una part molt important de la població treballadora, el lloguer o hipoteca absorbeixen entre el 40% i el 60% dels ingressos, però la seva ponderació en l’IPC és insuficient, generant una distorsió entre inflació oficial i cost real de la vida.
9. Defensa de tots els serveis públics.

Ni salaris per terra ni habitatge pels núvols.

CNT PONENT ES SUMA A LA VAGA GENERAL EL DIA 11 DE NOVEMBRE

SOM-HI TOTES! CAP A LA VAGA GENERAL

Gent sense cases, cases sense gent: no s’entén!

La lluita per l’habitatge i la lluita laboral tenen un mateix fil conductor, la nostra condició de classe treballadora.

No és que siguem doblement explotades, pel nostre cap i pel nostre rendista, sinó que de manera global, com a treballadores, som relegades al fons de la jerarquia social.

La patronal sempre buscarà pagar-nos el mínim indispensable que els permeti maximitzar els seus beneficis. Aquesta mateixa patronal és la que inverteix els diners que ens roben en habitatge.

Gràcies a les exitoses jornades de mobilitzaciò viscudes els últims dies, veiem com el govern s’ha vist forçat a moure un decret d’habitatge completament insuficient. Però el que estem vivint ara és una classe treballadora que s’està fent conscient. Que s’està organitzant. Que sap que s’han esgotat totes les vies parlamentàries. Que no vol restes. Que ho vol tot.

Organitza’t al teu barri, al teu sindicat d’habitatge o al teu sindicat laboral. Organitza la teva ràbia, és el nostre moment.

Unim les lluites de la classe treballadora.

90 ANYS

Continuant amb els actes en homenatge al 90 aniversari de la Revolució Social des de CNT Ponent ens complau anunciar-vos la presentació d’un llibre que justament parla d’aquells anys a Lleida: «Coses que vam fer abans de ser oblidats»  de la mà de l’autor Miquel Àngel Bergés i el il·lustrador Josep María Cazares.

Animeu-vos a conèixer la història de la nostra ciutat!!

ENS COSTA LA VIDA!

Mentre, els sindicats majoritaris, seuen amb la patronal a negociar engrunes i la classe treballadora cada cop és més pobra CNT ponent es suma a aquesta l’iniciativa.

El tema econòmic hi és en qualsevol de les reivindicacions de qualsevol sector, és un problema transversal, és necessari convocar una vaga general, hi ha motius més que suficients per fer-la, totes som afectades, totes tenim dret a un habitatge digne, a una jornada de treball inferior i a un salari que ens permeti viure amb condicions dignes.

MÉS INFO A:

https://enscostalavida.org

Crònica de l’1 de maig a LLEIDA 🔥🔥🔥

El primer de maig va començar a primera hora del matí amb una lliuta reivindicativa a NH hotels per exigir la readmisió de dos companyes, dos treballadors de la Secció Sindical de NH Hotels de CNT Barcelona, acomiadats únicament per la seva labor sindical en l’empresa.

A Lleida vam tornar a demostrar que, malgrat els intents constants de desmobilització i la precarització generalitzada, la classe treballadora no està disposada a callar.

A les 11 més de mig centenar de persones es van trobar a la Plaça del Treball, punt tradicional de sortida de les mobilitzacions obreres a la ciutat.

Durant la marxa, vam denunciar la pèrdua de poder adquisitiu, els abusos empresarials, la complicitat d’unes institucions que, massa sovint, legislen a favor del capital i el deteriorament dels serveis públics, especialment en àmbits com la sanitat i l’educació. Vam remarcar que aquestes problemàtiques no són fruit de circumstàncies puntuals, sinó del que considerem un model econòmic que afavoreix la desigualtat i que posa els interessos empresarials per davant de les necessitats socials.

Durant el parlament a la plaça Sant Joan vam insistir en la necessitat de recuperar la força col·lectiva, fomentar l’autogestió i reforçar la solidaritat entre treballadores. Van reclamar salaris dignes, una reducció real de la jornada laboral i polítiques que garanteixin una vida materialment sostenible per a tothom.

Volem deixar clar que la lluita sindical no es limita al Primer de Maig, sinó que ha de ser constant i organitzada per fer front als reptes actuals. Només a través de la mobilització i l’acció directa es podran defensar i ampliar els drets laborals i socials.

Si el capital ens vol dòcils, ens trobarà organitzades.

La CGT i la CNT organitzen conjuntament el Primer de Maig a Lleida amb una jornada de reivindicació i lluita i reafirmen el seu compromís amb la lluita obrera i amb la construcció d’una societat més justa, solidària i igualitària

La manifestació sortirà a les 11h des de la Plaça el Treball i farà el recorregut de cada any , acabant a la Plaça Sant Joan on es farà l’acte polític

I després vermut a La Baula

Garrotada judicial a AIXA

La sentència 2357/2026 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat de manera radical totes i cadascuna de les argumentacions de Can Mansana en el seu intent d’il·legalitzar la vaga de la Secció Sindical de la CNT que dura ja 8 mesos.

Les mobilitzacions s’han succeït pràcticament de manera ininterrompuda des de l’inici de la Vaga el passat 13 d’Agost, en demanda d’actualitzacions salarials incomplertes, millores en matèria de seguretat i d’estabilitat laboral, gràcies a la Caixa de Resistència del sindicat CNT.

La recent sentència 2357/2026 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat totes les argumentacions per les quals l’empresa Can Mansana, dirigida per l’empresària Dolors Codina Reina, pretenia il·legalitzar la Vaga de la Secció Sindical de la CNT, única representació dels treballadors en la citada empresa. Una sentència contundent que desmunta amb detall les argumentacions de l’empresa, que la CNT qualifica de “absurdes i impròpies del més mínim coneixement en matèria laboral”, que pretenien no reconèixer el Conveni Col·lectiu del Sector com a manera de pagar salaris més baixos de l’estipulat.

La Vaga, que dura ja 8 mesos, ha motivat mobilitzacions, protestes i reunions de tota mena, en les quals la major part de la plantilla de Ca Mansana exigeix el respecte als drets laborals més bàsics i que s’acabi la precarietat en els treballs d’Arqueologia, un sector castigat per la precarietat i les males praxis d’algunes empreses.

🔥