La lluita per l’habitatge i la lluita laboral tenen un mateix fil conductor, la nostra condició de classe treballadora.
No és que siguem doblement explotades, pel nostre cap i pel nostre rendista, sinó que de manera global, com a treballadores, som relegades al fons de la jerarquia social.
La patronal sempre buscarà pagar-nos el mínim indispensable que els permeti maximitzar els seus beneficis. Aquesta mateixa patronal és la que inverteix els diners que ens roben en habitatge.
Gràcies a les exitoses jornades de mobilitzaciò viscudes els últims dies, veiem com el govern s’ha vist forçat a moure un decret d’habitatge completament insuficient. Però el que estem vivint ara és una classe treballadora que s’està fent conscient. Que s’està organitzant. Que sap que s’han esgotat totes les vies parlamentàries. Que no vol restes. Que ho vol tot.
Organitza’t al teu barri, al teu sindicat d’habitatge o al teu sindicat laboral. Organitza la teva ràbia, és el nostre moment.
Unim les lluites de la classe treballadora.
