Un any més, la classe treballadora ens reunim per recordar, en primer lloc, als Màrtirs de Chicago. Sindicalistes anarquistes condemnats a mort al maig de 1886, com a mesura repressiva arran d’uns altercats produïts l’1 de maig d’aquell mateix any, en una vaga per exigir la jornada de 8 hores. Avui és un dret laboral, gairebé arreu del món

També volem recordar la vaga de la Canadenca, protagonitzada per la CNT, on la solidaritat obrera va prendre la flama que duria a la classe obrera a una de les lluites més llargues i importants de la nostra història, on després de més de 40 dies, es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores, reconeguda pel Reial Decret de 3 d’abril de 1919.

L’1 de maig és una data important per tots i totes les que creiem que l’explotació de l’home per l’home és just això: Una explotació.

De la mateixa manera que parlem d’explotació agrícola, fent referència a la terra, quan es treballa en ella per obtenir uns beneficis, reivindiquem el dret a anomenar explotació al fet d’utilitzar persones per un benefici personal, per part dels empresaris.

En el món laboral hi ha dues forces clarament marcades. Per una banda està l’empresari, que crea l’empresa capitalista amb l’objectiu d’obtenir uns beneficis econòmics, i, per l’altra, les persones treballadores, que treballen per poder obtenir una remuneració que els hi permeti viure, de la forma més digna possible.

És, per tant, inevitable, que cada part busqui el seu millor benestar —apareixent el conflicte—, i, nosaltres, que estem a l’altra banda d’on està l’empresari, busquem que se’ns respectin els nostres Drets.

Els Drets com a persones i els Drets com a persones treballadores. Volem disposar de temps i economia per poder gaudir de la vida, perquè volem treballar per viure, i orgullosos i orgulloses, però no volem viure per treballar. I volem treballar amb unes condicions dignes, segures, sense por a perdre la vida en els nostres lloc de treball. Sense por a alçar la veu quan vivim una injustícia. I sense por a arribar a la feina perquè estem sent assetjats.

No volem més 6 de la Suiza.

Les 6 de la Suiza són sis companyes algunes del nostre sindicat que, per alçar la veu, per dir prou, per exercir el recolzament mutu, en definitiva, per fer sindicalisme combatiu, mobilitzant a la societat més propera per solidaritzar-se amb una denuncia de assetjament sexual a la feina, han estat condemnades a més de 3 anys de presó.

Aprofitem des d’aquí, per cridar que no estan soles. Que fer sindicalisme no és delicte. Aquesta repressió al dret de fer sindicalisme no pot quedar impune.

Seguim i seguirem aquí, lluitant en el dia a dia, en el nostre entorn laboral i social i, us podem assegurar que allò que hem obtingut no ens ho ha regalat ningú, ni politics ni molt menys aquells amb poder economic, es el fruit de la nostra lluita. Continuem lluitan i recollirem els fruits.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA

VISCA LA CNT.