El company Alfredo Cospito, pres polític anarquista a Itàlia, es troba en vaga de fam des del passat 20 d’octubre del 2022 i arribarà fins a les últimes conseqüències per denunciar el règim d’aïllament extrem que pateix, el 41bis.

El 41bis, és un règim penitenciari destinat a aïllar completament a la persona presa, tant amb l’exterior de la presó com amb la resta de presos. Contempla mesures com: la sortida de la cel·la al pati només 2 hores al dia i no tenir contacte amb els altres presos ni poder accedir als espais comuns; tenir una única visita familiar mensual d’una hora a través d’un vidre, o una trucada telefònica de 10 minuts; limitació dels objectes personals, control de totes les cartes i vigilància constant per part d’un cos especial de policia carcerària. 

Alfredo ha decidit no renunciar als seus principis i a la seva dignitat dins de la presó, i l’Estat italià ha decidit exterminar-lo al centre penitenciari tal com es va evidenciar a la última vista del Tribunal Suprem, el passat 24 de febrer, on va negar-se a treure’l d’aquest règim de tortura.

Alfredo, lluny d’agenollar-se i rendir-se davant d’un estat assassí, va decidir continuar amb aquesta vaga de fam fins a la mort i, així, acaba la carta on ho anuncia: “Estimo la vida, sóc un home feliç i no la canviaria per la d’un altre, i precisament perquè l’estimo, no puc acceptar aquesta no-vida sense esperança.”

A l’Estat espanyol, també s’aplica règims d’aïllament als presos polítics que han lluitat incansablement pels nostres drets i llibertats democràtiques. Aturem aquesta barbàrie, no podem permetre que quedi impune aquest assassinat. Enfortim el moviment antirepressiu per tornar cada cop, fins a conquerir l’Amnistia Total i excarcerar tots els presos i preses polítiques, perquè estiguin amb nosaltres lluitant al carrer.

ALFREDO, COMPANY, LA TEVA LLUITA NO SERÀ EN VA!

Desde CNT Ponent volem donar el nostre suport a les companyes de la Plataforma de Educadores Socials de Ponent que actualment està lluitant per millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquest sector.

Us adjuntem el seu manifest:

Les educadores socials, com a professionals de l’àmbit socioeducatiu i de l’anomenat Tercer Sector,
vivim des de fa anys la precarietat de les condicions de treball, amb salaris baixos, una falta de
reconeixement de les titulacions oficials i exercint en llocs de treball amb alts riscos psicosocials
associats no tinguts en compte. A això s’hi afegeix que els nostres contractes van lligats a convenis
laborals caducats, com el conveni d’Acció Acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en
situació de risc, desactualitzat des de fa 4 anys.

Som professionals especialitzats en garantir drets de ciutadania bàsics, la major part de nosaltres
estem prestant serveis públics externalitzats per les pròpies administracions públiques, que tot i ser
sabedores d’aquestes situacions fomenten i permeten la precarietat laboral i de recursos per poder
exercir. Vivim en una societat de base patriarcal que encara no posa en valor les professions de
l’educació i de la cura.

Bona part dels professionals no tenim ni el dret efectiu a la vaga per estar exercint en serveis públics
essencials que han d’estar oberts les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any. A la pràctica, el
Departament de Treball decreta que els serveis mínims siguin “els mateixos que els d’una jornada
laboral normal”, la qual cosa implica que els i les professionals socioeducatius que hi treballen no
poden ni tan sols convocar una vaga per mostrar el seu rebuig respecte a la seva situació laboral, les
condicions amb les quals treballen i la vulneració de drets que pateixen les persones que atenen.

El dissabte dia 3 de novembre vam realitzar un piquet a Mango en solidaritat amb les represaliades de Xixón per la vaga feminista del vuit de març.

Leer más →