¿Qué es la CNT?
Vídeos Destacats
-
Entradas recientes
Categorías
Archivos
- diciembre 2025
- noviembre 2025
- octubre 2025
- septiembre 2025
- agosto 2025
- julio 2025
- junio 2025
- mayo 2025
- abril 2025
- marzo 2025
- febrero 2025
- enero 2025
- diciembre 2024
- octubre 2023
- marzo 2023
- enero 2019
- noviembre 2018
- septiembre 2018
- marzo 2018
- noviembre 2017
- septiembre 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- diciembre 2016
- septiembre 2016
- julio 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- julio 2015
Archivos de la categoría solidaritat
Fer sindicalisme no és delicte!
AVUI NO POTS FALTAR!!!
T’imagines acabar a presó per intentar millorar les teves condicions laborals o per practicar solidaritat entre treballadores?
6 treballadores de la CNT de Xixón, han sigut condemnades a 3 anys i 6 mesos de presó i empresonades fa unes setmanes.
¿Per què?
El 2017 una treballadora embarassada, de la pastisseria “La Suiza” acut al sindicat de CNT Xixon a denunciar la seva situació laboral: jornades abusives, baix salari i assetjament per part del seu cap.
El sindicat intenta negociar i davant la negativa de l’empresa, realitza concentracions o
piquets pacífics a la porta del negoci. Aquesta, que es traspassava des de feia un any, denuncia a
les sindicalistes i a la treballadora demanant penes de presó e indemnització al·legant haver
hagut de tancar el negoci a causa de l’acció sindical. El Jutge Lino Rubio conegut per altres casos
de repressió sindical com el de Naval Gijón o per empresonar antimilitaristes en anys d’insubmissió al servei militar ha decidit empresonar-les fent cas omís de la fiscalia que demanava
la suspensió de condemna.
¿Quin és l’estat actual?
Es va fer un recurs a Estrasburg que està pendent de resolució i a causa de la demora en aquests
processos, com a mesura per intentar frenar l’entrada imminent a presó, un dels advocats que
portava el cas amb el suport de diverses organitzacions com ara CNT, CGT, Intersindical, UGT,
CCOO etc.
Sense esperar resposta a l’indult el jutge va dictar l’ingrés el 10 de juliol, data en la qual van
entrar voluntàriament a presó. El 18 de juliol se’ls va concedir el Tercer grau que és com estan
fins avui.
¿Per què té tant ressò aquest cas?
6 treballadores han entrat a la presó i el seu únic delicte ha sigut denunciar la seva situació laboral
participant en concentracions informatives, vaja, per fer acció sindical.
Aquesta sentència és un atac contra tota la classe treballadora, crea un precedent de
criminalització cap a les protestes pacífiques, piquets informatius i coarta l’acció sindical.
Sentències com aquesta evidencien que a l’Estat espanyol es persegueix l’exercici de les
llibertats sindicals. Davant l’augment de les lluites obreres i el creixement del sindicalisme
combatiu, i l’anarcosindicalisme en particular, aquest torna a treure les urpes endurint les lleis repressives
ja existents i executant sentències exemplaritzants amb l’únic objectiu d’expandir la por entre
els treballadors.
Més casos de repressió sindical actual a l’Estat espanyol:
Mentre empresonaven a les 6 de la Suiza els treballadors del metall a Cadis sortien a lluitar de
forma decidida en una vaga indefinida defensant els seus drets en la negociació del conveni que
els aplica i eren durament reprimits amb càrregues policials i saldant-se en 24 detencions i
empresonaments provisionals amb la petició d’abundants i desproporcionades fiances de
Milers d’euros.
Recent és també la demanda a 7 integrants del comitè de vaga de l’empresa Acerinox que han
sigut denunciats per l’empresa amb el recolzament d’alguns sindicats on demanen il·legalització
de la passada vaga així com indemnització de 28 milions d’euros per les pèrdues derivades de l’atur.
El nostre posicionament:
Nosaltres mai podrem celebrar com una victòria total ni l’indult ni el tercer grau,
doncs crea un greu precedent per als que vindran després. Parlem clar: Les 6 de la
Suiza mai haurien d’haver-se assegut al banc dels acusats. Ni elles, ni
la resta de presos i preses polítiques que resisteixen a les presons de l’Estat
espanyol.
Per aquest motiu, les organitzacions convocants – conscients que l’empresonament
de les 6 de la Suiza és un atac contra tota la classe treballadora – ens unim en
defensa dels nostres drets i llibertats i contra la repressió al sindicalisme i el
moviment obrer i popular en general.
Davant els seus atacs repressius contra la classe obrera, només podem unir-nos i
organitzar-nos per lluitar per una Amnistia Total que arrenqui de les presons a
tots i totes les preses polítiques, del dret pel qual hagi lluitat o els mitjans
de lluita que hagi emprat. A més a més, la lluita per l’Amnistia Total que suposa
una sortida col·lectiva, ha d’anar lligada a la lluita per la derogació de totes les lleis
Repressives que utilitzen per condemnar-nos i empresonar-nos. Què els hi quedi ben
clar als capitalistes i a l’Estat que defensa els seus interessos: Per molta repressió i
patiment que ens imposin no podran amb els nostres anhels d’acabar amb un sistema
que només beneficia a una minoria que s’enriqueix a costa de la nostra suor i la nostra
misèria. Nosaltres sense ells ho som tot, ells sense nosaltres no són res, ningú. No
defallirem, perquè ens hi va la vida!
PER UNES LLIBERTATS SINDICALS PLENES I CONTRA LA REPRESSIÓ:
LLIBERTAT 6 DE LA SUIZA, AMNISTIA TOTAL!
ABSOLUCIÓ TREBALLADORS DEL METALL DE CADIS!
LES 6 DE LA SUIZA: NO ESTEU SOLES!!!
Des de CNT fem una crida a participar a la mobilització per exigir la llibertat de les nostres companyes represaliades pel cas de La Suiza.
Dijous 17 de juliol
19:30 h
Plaça Urquinaona, Barcelona.
Fer sindicalisme no és cap delicte.
Ens toquen a una, responem totes.
Llibertat immediata per a les 6 de La Suiza!
Solidaritat amb els companys de NHhotels
Llibertat 6 de la Suiza
La Plataforma Antirepressiva i la CNT de Ponent, iniciem una campanya de suport amb les 6 de la Suiza. En qualsevol moment, poden empresonar-les 3 anys i mig per defensar a una treballadora.
Per unes llibertats sindicals plenes: AMNISTIA TOTAL
El seu únic delicte va ser participar en protestes i piquets en solidaritat amb una treballadora acomiadada de forma improcedent per haver denunciat l’explotació laboral i l’assetjament sexual que patia per part del seu patró, que l’humiliava i l’obligava a agafar sacs amb molt pes mentre estava embarassada.
Sentències com aquesta evidencien que a l’estat espanyol és delicte l’organització obrera, la solidaritat entre treballadors i exercir els drets sindicals. L’empresonament de les «6 de la Suiza» és un atac contra tota la classe treballadora!!
NH hotels EXPLOTA als seus treballadors!!
Acció Solidaritat Alfredo Cospito
LLIBERTAT ALFREDO COSPITO!
El company Alfredo Cospito, pres polític anarquista a Itàlia, es troba en vaga de fam des del passat 20 d’octubre del 2022 i arribarà fins a les últimes conseqüències per denunciar el règim d’aïllament extrem que pateix, el 41bis.
El 41bis, és un règim penitenciari destinat a aïllar completament a la persona presa, tant amb l’exterior de la presó com amb la resta de presos. Contempla mesures com: la sortida de la cel·la al pati només 2 hores al dia i no tenir contacte amb els altres presos ni poder accedir als espais comuns; tenir una única visita familiar mensual d’una hora a través d’un vidre, o una trucada telefònica de 10 minuts; limitació dels objectes personals, control de totes les cartes i vigilància constant per part d’un cos especial de policia carcerària.
Alfredo ha decidit no renunciar als seus principis i a la seva dignitat dins de la presó, i l’Estat italià ha decidit exterminar-lo al centre penitenciari tal com es va evidenciar a la última vista del Tribunal Suprem, el passat 24 de febrer, on va negar-se a treure’l d’aquest règim de tortura.
Alfredo, lluny d’agenollar-se i rendir-se davant d’un estat assassí, va decidir continuar amb aquesta vaga de fam fins a la mort i, així, acaba la carta on ho anuncia: “Estimo la vida, sóc un home feliç i no la canviaria per la d’un altre, i precisament perquè l’estimo, no puc acceptar aquesta no-vida sense esperança.”
A l’Estat espanyol, també s’aplica règims d’aïllament als presos polítics que han lluitat incansablement pels nostres drets i llibertats democràtiques. Aturem aquesta barbàrie, no podem permetre que quedi impune aquest assassinat. Enfortim el moviment antirepressiu per tornar cada cop, fins a conquerir l’Amnistia Total i excarcerar tots els presos i preses polítiques, perquè estiguin amb nosaltres lluitant al carrer.
ALFREDO, COMPANY, LA TEVA LLUITA NO SERÀ EN VA!
Manifest Plataforma Educadores Socials de Ponent
Desde CNT Ponent volem donar el nostre suport a les companyes de la Plataforma de Educadores Socials de Ponent que actualment està lluitant per millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquest sector.
Us adjuntem el seu manifest:
Les educadores socials, com a professionals de l’àmbit socioeducatiu i de l’anomenat Tercer Sector,
vivim des de fa anys la precarietat de les condicions de treball, amb salaris baixos, una falta de
reconeixement de les titulacions oficials i exercint en llocs de treball amb alts riscos psicosocials
associats no tinguts en compte. A això s’hi afegeix que els nostres contractes van lligats a convenis
laborals caducats, com el conveni d’Acció Acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en
situació de risc, desactualitzat des de fa 4 anys.

Som professionals especialitzats en garantir drets de ciutadania bàsics, la major part de nosaltres
estem prestant serveis públics externalitzats per les pròpies administracions públiques, que tot i ser
sabedores d’aquestes situacions fomenten i permeten la precarietat laboral i de recursos per poder
exercir. Vivim en una societat de base patriarcal que encara no posa en valor les professions de
l’educació i de la cura.
Bona part dels professionals no tenim ni el dret efectiu a la vaga per estar exercint en serveis públics
essencials que han d’estar oberts les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any. A la pràctica, el
Departament de Treball decreta que els serveis mínims siguin “els mateixos que els d’una jornada
laboral normal”, la qual cosa implica que els i les professionals socioeducatius que hi treballen no
poden ni tan sols convocar una vaga per mostrar el seu rebuig respecte a la seva situació laboral, les
condicions amb les quals treballen i la vulneració de drets que pateixen les persones que atenen.









