AVUI NO POTS FALTAR!!!

T’imagines acabar a presó per intentar millorar les teves condicions laborals o per practicar solidaritat entre treballadores?
6 treballadores de la CNT de Xixón, han sigut condemnades a 3 anys i 6 mesos de presó i empresonades fa unes setmanes.


¿Per què?
El 2017 una treballadora embarassada, de la pastisseria “La Suiza” acut al sindicat de CNT Xixon a denunciar la seva situació laboral: jornades abusives, baix salari i assetjament per part del seu cap.

El sindicat intenta negociar i davant la negativa de l’empresa, realitza concentracions o
piquets pacífics a la porta del negoci. Aquesta, que es traspassava des de feia un any, denuncia a
les sindicalistes i a la treballadora demanant penes de presó e indemnització al·legant haver
hagut de tancar el negoci a causa de l’acció sindical. El Jutge Lino Rubio conegut per altres casos
de repressió sindical com el de Naval Gijón o per empresonar antimilitaristes en anys d’insubmissió al servei militar ha decidit empresonar-les fent cas omís de la fiscalia que demanava
la suspensió de condemna.

¿Quin és l’estat actual?
Es va fer un recurs a Estrasburg que està pendent de resolució i a causa de la demora en aquests
processos, com a mesura per intentar frenar l’entrada imminent a presó, un dels advocats que
portava el cas amb el suport de diverses organitzacions com ara CNT, CGT, Intersindical, UGT,
CCOO etc.
Sense esperar resposta a l’indult el jutge va dictar l’ingrés el 10 de juliol, data en la qual van
entrar voluntàriament a presó. El 18 de juliol se’ls va concedir el Tercer grau que és com estan
fins avui.
¿Per què té tant ressò aquest cas?
6 treballadores han entrat a la presó i el seu únic delicte ha sigut denunciar la seva situació laboral
participant en concentracions informatives, vaja, per fer acció sindical.
Aquesta sentència és un atac contra tota la classe treballadora, crea un precedent de
criminalització cap a les protestes pacífiques, piquets informatius i coarta l’acció sindical.
Sentències com aquesta evidencien que a l’Estat espanyol es persegueix l’exercici de les
llibertats sindicals. Davant l’augment de les lluites obreres i el creixement del sindicalisme
combatiu, i l’anarcosindicalisme en particular, aquest torna a treure les urpes endurint les lleis repressives
ja existents i executant sentències exemplaritzants amb l’únic objectiu d’expandir la por entre
els treballadors.

Més casos de repressió sindical actual a l’Estat espanyol:

Mentre empresonaven a les 6 de la Suiza els treballadors del metall a Cadis sortien a lluitar de

forma decidida en una vaga indefinida defensant els seus drets en la negociació del conveni que

els aplica i eren durament reprimits amb càrregues policials i saldant-se en 24 detencions i

empresonaments provisionals amb la petició d’abundants i desproporcionades fiances de

Milers d’euros.

Recent és també la demanda a 7 integrants del comitè de vaga de l’empresa Acerinox que han

sigut denunciats per l’empresa amb el recolzament d’alguns sindicats on demanen il·legalització

de la passada vaga així com indemnització de 28 milions d’euros per les pèrdues derivades de l’atur.

El nostre posicionament:

Nosaltres mai podrem celebrar com una victòria total ni l’indult ni el tercer grau,

doncs crea un greu precedent per als que vindran després. Parlem clar: Les 6 de la

Suiza mai haurien d’haver-se assegut al banc dels acusats. Ni elles, ni

la resta de presos i preses polítiques que resisteixen a les presons de l’Estat

espanyol.

Per aquest motiu, les organitzacions convocants – conscients que l’empresonament

de les 6 de la Suiza és un atac contra tota la classe treballadora – ens unim en

defensa dels nostres drets i llibertats i contra la repressió al sindicalisme i el

moviment obrer i popular en general.

Davant els seus atacs repressius contra la classe obrera, només podem unir-nos i

organitzar-nos per lluitar per una Amnistia Total que arrenqui de les presons a

tots i totes les preses polítiques, del dret pel qual hagi lluitat o els mitjans

de lluita que hagi emprat. A més a més, la lluita per l’Amnistia Total que suposa

una sortida col·lectiva, ha d’anar lligada a la lluita per la derogació de totes les lleis

Repressives que utilitzen per condemnar-nos i empresonar-nos. Què els hi quedi ben

clar als capitalistes i a l’Estat que defensa els seus interessos: Per molta repressió i

patiment que ens imposin no podran amb els nostres anhels d’acabar amb un sistema

que només beneficia a una minoria que s’enriqueix a costa de la nostra suor i la nostra

misèria. Nosaltres sense ells ho som tot, ells sense nosaltres no són res, ningú. No

defallirem, perquè ens hi va la vida!

PER UNES LLIBERTATS SINDICALS PLENES I CONTRA LA REPRESSIÓ:

LLIBERTAT 6 DE LA SUIZA, AMNISTIA TOTAL!

ABSOLUCIÓ TREBALLADORS DEL METALL DE CADIS!

Manual para destapar a un policia infiltrado

PRESENTACIÓ del «Manual para destapar a un policia infiltrado» per afectats i alguns dels escriptors

Parlarem de com combatre la guerra bruta de l’Estat amb les infiltracions policials als moviments socials i organitzacions polítiques, amb la CNT Ponent, la Biblioteca Anarquista Maria Rius i la Plataforma Antirepressiva de Ponent.

Durant l’acte hi haura parades i cafeta per l’autogestió.

T’esperem el 31 de maig a les 18h al local de la CNT Ponent (Rambla Ferran, 30, 4-1 Lleida).

NOVA FORMACIÓ

Si t’interessa saber més sobre formes d’organització i de comunicació aquest curs és per a tu!

Desprès del curs hi haurà un dinar de germanor al local on es podran crear sinèrgies i compartir els diferents mètodes.

APUNTA’T! TRUCA PER RESERVAR!!

PROXIMES ACTIVITATS AL LOCAL

Agafa’t l’agenda i reserva’t les dates!!

T’esperem al local de la CNT per conèixer aquest dos llibres i molts d’altres que pots trobar a la nostra distri!!!

Tindrem la cafeteria oberta per tal d’autogestionar-nos i poder seguir oferint-te activitats com aquestes. Recorda que no rebem subvencions de ningú !!

L’1 de maig a Lleida

Un any més, la classe treballadora ens reunim per recordar, en primer lloc, als Màrtirs de Chicago. Sindicalistes anarquistes condemnats a mort al maig de 1886, com a mesura repressiva arran d’uns altercats produïts l’1 de maig d’aquell mateix any, en una vaga per exigir la jornada de 8 hores. Avui és un dret laboral, gairebé arreu del món

També volem recordar la vaga de la Canadenca, protagonitzada per la CNT, on la solidaritat obrera va prendre la flama que duria a la classe obrera a una de les lluites més llargues i importants de la nostra història, on després de més de 40 dies, es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores, reconeguda pel Reial Decret de 3 d’abril de 1919.

L’1 de maig és una data important per tots i totes les que creiem que l’explotació de l’home per l’home és just això: Una explotació.

De la mateixa manera que parlem d’explotació agrícola, fent referència a la terra, quan es treballa en ella per obtenir uns beneficis, reivindiquem el dret a anomenar explotació al fet d’utilitzar persones per un benefici personal, per part dels empresaris.

En el món laboral hi ha dues forces clarament marcades. Per una banda està l’empresari, que crea l’empresa capitalista amb l’objectiu d’obtenir uns beneficis econòmics, i, per l’altra, les persones treballadores, que treballen per poder obtenir una remuneració que els hi permeti viure, de la forma més digna possible.

És, per tant, inevitable, que cada part busqui el seu millor benestar —apareixent el conflicte—, i, nosaltres, que estem a l’altra banda d’on està l’empresari, busquem que se’ns respectin els nostres Drets.

Els Drets com a persones i els Drets com a persones treballadores. Volem disposar de temps i economia per poder gaudir de la vida, perquè volem treballar per viure, i orgullosos i orgulloses, però no volem viure per treballar. I volem treballar amb unes condicions dignes, segures, sense por a perdre la vida en els nostres lloc de treball. Sense por a alçar la veu quan vivim una injustícia. I sense por a arribar a la feina perquè estem sent assetjats.

No volem més 6 de la Suiza.

Les 6 de la Suiza són sis companyes algunes del nostre sindicat que, per alçar la veu, per dir prou, per exercir el recolzament mutu, en definitiva, per fer sindicalisme combatiu, mobilitzant a la societat més propera per solidaritzar-se amb una denuncia de assetjament sexual a la feina, han estat condemnades a més de 3 anys de presó.

Aprofitem des d’aquí, per cridar que no estan soles. Que fer sindicalisme no és delicte. Aquesta repressió al dret de fer sindicalisme no pot quedar impune.

Seguim i seguirem aquí, lluitant en el dia a dia, en el nostre entorn laboral i social i, us podem assegurar que allò que hem obtingut no ens ho ha regalat ningú, ni politics ni molt menys aquells amb poder economic, es el fruit de la nostra lluita. Continuem lluitan i recollirem els fruits.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA

VISCA LA CNT.